L'octubre és un mes de nous començaments. Els nens reinicien el curs escolar i les activitats extraescolars, i els adults solidifiquen els plans per les activitats que portaran a terme durant l'any. Tenim l'oportunitat d'escollir una vegada més el que farem durant aquest curs que acabarà al juny de l'any següent.
És, doncs, un bon moment per posar atenció a allò que escollim. Però, sobretot, és un bon moment per adonar-se de la importància que té el poder d'escollir i de com afecta les nostres vides. El poder d'escollir ens fa responsables de les nostres accions i del lloc on ens porten; és a dir, som nosaltres els responsables de la situació en la qual ens trobem i, en general, del nostre entorn.
Hi ha la tendència d'apuntar el dit cap a fora i treure's les responsabilitats del damunt; però, de fet, és especialment important prendre responsabilitat de la nostra situació actual si volem tenir la possibilitat de sortir-ne a través de les nostres accions. Mirem l'arrel, és a dir, l'acció feta en un punt de la nostra vida -de vegades cal anar bastant enrere en el passat-, i ens adonem que el camí pres en un moment donat del passat és el que al final ens ha portat a la situació indesitjable en la que ens podem trobar. Ens costa menys d'acceptar que les nostres accions del passat també ens porten el que desitgem, i això també cal tenir-ho present.
Així doncs, hem d'escollir amb saviesa. Però, com es fa això? Escollint segons una ètica més elevada, escollint segons un deure personal que s'agafa sense fer sacrificis, escollint sense estar enganxats als sentits, escollint sense caure en el parany de voler fer només el que ens vingui de gust, i, sobretot, escollint sempre amb la cura universal present. Quan les nostres eleccions són més il·luminades, les reaccions també ho són. Escollir segons un deure personal significa que la meva elecció va lligada a la sensació de deure que jo tinc, i no en benefici només del que tinc ganes de fer. Les ganes de fer alguna cosa han de venir a partir de la meva entrega i rendició davant un deure que jo considero primordial. Per exemple, el deure de prendre cura del cos físic implica menjar i fer exercici adequadament, i, a més, tenir uns pensaments adequats. En aquest punt escollim, doncs, segons allò que ens cuida més i no segons allò que ens fa gràcia o il·lusió. Si no escollim amb molta consciència les activitats, els menjars i els pensaments que ens cuidaran, ens trobarem en situacions de lluita entre el que considerem que és el nostre deure I el que tenim ganes de fer. Depenem de nosaltres mateixos, som nosaltres els que ens barrem el pas, som nosaltres els que tenim la clau per a un futur amb menys patiment. La joia a la nostra vida és cosa nostra, prenem el comandament de les nostres vides a través del poder d'escollir amb consciència.
Ara és moment d'escollir noves activitats, nous camins, noves maneres de veure el món. Que les nostres eleccions d'avui siguin pel bé més gran, és a dir, que ens cuidin. Que les nostres eleccions siguin amoroses amb nosaltres mateixos i amb allò que ens envolta, i el producte d'aquestes accions seran d'un quiletatge molt alt. Això no cal creure's-ho; només és qüestió de practicar-ho i descobrir el poder de les nostres eleccions.
David Urgeles