Ja fa alguns mesos que sentim als medis de comunicació que la crisi econòmica és una realitat. Qui més i qui menys coneix algú que, o bé s’ha quedat sense feina, o que el volum de feina li ha baixat molt i les coses se li posen difícils per poder arribar a tos els pagaments. Bé doncs, ara tenim una oportunitat per intentar ser generosos i donar un cop de mà a aquells que estan apurats.

Davant del dimoni de la crisi econòmica la tendència és de tancar el puny, a guardar recursos i esperar que passi la davallada econòmica. Tenim un instint de supervivència personal que tot sovint ens fa oblidar que hi ha altres persones que estan en un moment difícil. Es tracta, doncs, de donar un cop de mà i ajudar en la mesura que es pugui al nostre veí. Potser el veí és pintor i jo tenia plans de pintar la casa a l’estiu. Per què no pintar-la ara i donar feina al pintor? No es tracta de fer bogeries, però si de no retraure’s per por a no tenir prou. Es tracta de no viure amb por i de buscar la manera d’acostar-me a la comunitat on visc, poder donar i donar-me. Què puc fer jo per millorar la situació del que ho està passant malament? Ens hem de preguntar. Això ens farà sentir més humans, i com sempre, si el que volem veure són canvis al món, hem de començar per nosaltres. Connectem amb la generositat i creem nosaltres mateixos el món que volem veure al nostre voltant. Busquem la cooperació entre els nostres veïns, busquem el donar-nos a la societat. Coincidint amb l’aniversari de Martin Luther King, recordem les seves paraules: “Cada home ha de decidir si caminarà sota la llum de la creativitat altruista, o a la foscor de l’egoisme destructiu”.
Davant del dimoni de la depressió econòmica marquem una diferència i aprofitem l’ocasió per estar més propers i connectar més amb la resta de la societat.

David Nagavajra Urgeles