Ahimsa és una premissa molt important dins el món del yoga, i també ho es en la majoria de societats. Què podem fer si ens adonem que malgrat tenir clar que no volem violència seguim veient violència al nostre entorn, ja sigui el més immediat o a l’altra punta del món? Doncs el que cal és anar endins i començar per un mateix a buscar la pròpia violència, cal un projecte personal. La violència pot ser d’acció, de paraula o de pensament. Molts de nosaltres no som violents de fets, però amb les paraules en pot sortir més de violència, i de pensaments encara més. Un bon camí, doncs, és començar per un mateix, i si el que vull és deixar de veure violència, haig d’eradicar la violència començant per mi. Per fer-ho haig de trobar les arrels d’aquesta violència. Ara venen les festes i sentirem frases en pro de la pau en el món, en un últim intent abans no s’acabi l’any de tenir més pau. Jo diria que aprofitem-ho durant les festes i que a la vegada sigui la força inicial per un projecte de no violència personal. Per passar de la violència a la pau cal parar i mirar a dins, entendre’m a nivell personal i transpersonal.
La pau no és una manca de conflicte, de conflicte n’hi ha de forma
natural. Les persones que tenen el do del raonament i la intuïció poden
gestionar el conflicte de manera que no es converteixi en un conflicte
armat, moment en que la violència apareix. Utilitzem la paraula com a via
de comunicació, i deixem que aquesta comunicació sigui a cor obert, amb paciència,
empatia i amb la intenció de voler entendre i no d’intentar convèncer
l’altre perquè adopti una nova visió. En resum, la pau depèn de nosaltres
mateixos, si la volem la podem trobar tant interna com externament. Es tracta
d’escollir amb consciència el camí de la pau, i llavors fer front a un camí
d’auto-coneixement i participació social, amb totes les implicacions que això
comporta.
Que la pau prevalgui