L’empatia

El Bhakti és una de les branques de la tradició Integral Yoga. Bhakti està típicament associat amb l'aspecte devocional. En el Bhakti de l'Integral Yoga del Lotus Blau, es treballen temes com  l'empatia, la compassió, el cuidar, la fe, el donar-se, la rendició, l'obertura de cor i l'estimació.
Aquests són temes que es tenen en compta durant el dia per aquells que segueixen aquest camí espiritual, però cal mirar-les de prop per anar aprofundint i entenent aquests conceptes cada vegada una mica més per anar avançant en el desenvolupament personal.

L'empatia fa referència a la capacitat de compartir i sentir els sentiments d'una altre persona. L'empatia no debilita quan hi ha equilibri, però dins el món de l'ego el desequilibri és la normalitat,  llavors ens aïllem per no patir davant d'una situació de patiment i ens tanquem. L'empatia és una part essencial per la compassió, que podríem definir com a consciència profunda del patiment dels altres, juntament amb el desig d'aliviar-lo. Per poder arribar a la plena compassió, cal practicar l'empatia. L'empatia es veu minvada per l'egoisme i la separació amb allò que ens envolta. Per poder tenir més
empatia cal obrir-se i atrevir-se a viure pensant més enllà d'un projecte personal de vida. Atrevir-se a mirar i aprendre de la vida d'aquells que ens envolten. Es tracta de tenir l'interes per penetrar en la visió de món de les persones que hi ha al nostre voltant, deixant de costat allò que ens interessa, els prejudicis o la nostre pròpia visió de món. La
pràctica de l'empatia la podem portar a terme a diari i ens anirà ajudant a obrir el cor al món que ens envolta i a connectar amb la part més profunda del nostre ser.

David Nagavajra Urgeles

La crisi i la generositat

Ja fa alguns mesos que sentim als medis de comunicació que la crisi econòmica és una realitat. Qui més i qui menys coneix algú que, o bé s’ha quedat sense feina, o que el volum de feina li ha baixat molt i les coses se li posen difícils per poder arribar a tos els pagaments. Bé doncs, ara tenim una oportunitat per intentar ser generosos i donar un cop de mà a aquells que estan apurats.

Davant del dimoni de la crisi econòmica la tendència és de tancar el puny, a guardar recursos i esperar que passi la davallada econòmica. Tenim un instint de supervivència personal que tot sovint ens fa oblidar que hi ha altres persones que estan en un moment difícil. Es tracta, doncs, de donar un cop de mà i ajudar en la mesura que es pugui al nostre veí. Potser el veí és pintor i jo tenia plans de pintar la casa a l’estiu. Per què no pintar-la ara i donar feina al pintor? No es tracta de fer bogeries, però si de no retraure’s per por a no tenir prou. Es tracta de no viure amb por i de buscar la manera d’acostar-me a la comunitat on visc, poder donar i donar-me. Què puc fer jo per millorar la situació del que ho està passant malament? Ens hem de preguntar. Això ens farà sentir més humans, i com sempre, si el que volem veure són canvis al món, hem de començar per nosaltres. Connectem amb la generositat i creem nosaltres mateixos el món que volem veure al nostre voltant. Busquem la cooperació entre els nostres veïns, busquem el donar-nos a la societat. Coincidint amb l’aniversari de Martin Luther King, recordem les seves paraules: “Cada home ha de decidir si caminarà sota la llum de la creativitat altruista, o a la foscor de l’egoisme destructiu”.
Davant del dimoni de la depressió econòmica marquem una diferència i aprofitem l’ocasió per estar més propers i connectar més amb la resta de la societat.

David Nagavajra Urgeles

Viure el present

Comença l'any nou, i qui més qui menys pensa en nous propòsits i intencions. El començament d’any és molt engrescador. Una de les coses més desitjades és tenir una vida amb menys estrès. En el món actual tot sovint pensem que no tenim espai per trobar el nostre ritme personal, altres vegades tenim una agenda massa plena, i d’altres són les pors personals el que no ens deixa viure en pau. Aquests són motius que tot sovint es transformen en estrès. Aquest estrès i els motius de l’estrès fan que no es pugui viure el dia a dia amb presència. Viure el present és essencial si el que es vol es trobar la pau.

Per viure el present cal entendre que el present és l’única realitat de vida autèntica que existeix en aquell precís moment. La vida passa moment a moment. Vivim el present quan entenem que no hi ha cap lloc millor on estar que el que estem en cada moment. Així doncs, deixem de pensar que hauríem d’estar en algun altre lloc diferent al que estem, i si allà on som no ens agrada o no hi volem estar, emprenem passos per fer canvis, però sempre amb la màxima presència. Vivim el present quan transcendim els gustos i disgustos i acceptem allò que ja “és” una realitat, la realitat del moment. Oblidem el passat i el futur per tan sols un instant i estiguem en l’”ara”. Vivim el
present a través d’una vida contemplativa, en la que el que es requereix és posar la màxima consciència en el moment que s’està vivint. Així doncs transformem els instants de la nostra vida i visquem-los com si fossin els últims. Això ens portarà a viure el present. Quan vivim el present
vivim la vida amb plenitud.

David Naga Urgeles

Ahimsa; la no violència.
La pau ve de dins, no de fora.
Buddha

Ahimsa és una premissa molt important dins el món del yoga, i també ho es en la majoria de societats. Què podem fer si ens adonem que malgrat tenir clar que no volem violència seguim veient violència al nostre entorn, ja sigui el més immediat o a l’altra punta del món? Doncs el que cal és anar endins i començar per un mateix a buscar la pròpia violència, cal
un projecte personal. La violència pot ser d’acció, de paraula o de pensament. Molts de nosaltres no som violents de fets, però amb les paraules en pot sortir més de violència, i de pensaments encara més. Un bon camí, doncs, és començar per un mateix, i si el que vull és deixar de veure violència, haig d’eradicar la violència començant per mi. Per fer-ho haig de trobar les arrels d’aquesta violència. Ara venen les festes i sentirem frases en pro de la  pau en el món, en un últim intent abans no s’acabi l’any de tenir més pau. Jo diria que aprofitem-ho durant les festes i que a la vegada sigui la força inicial per un projecte de no violència personal. Per passar de la violència a la pau cal parar i mirar a dins, entendre’m a nivell
personal i transpersonal.

La pau no és una manca de conflicte, de conflicte n’hi ha de forma natural. Les persones que tenen el do del raonament i la intuïció poden gestionar el conflicte de manera que no es converteixi en un conflicte armat, moment en que la violència apareix. Utilitzem la paraula com a via de comunicació, i deixem que aquesta comunicació sigui a cor obert, amb paciència, empatia i amb la intenció de voler entendre i no d’intentar convèncer l’altre perquè adopti una nova visió. En resum, la pau depèn de nosaltres mateixos, si la volem la podem trobar tant interna com externament. Es tracta d’escollir amb consciència el camí de la pau, i llavors fer front a un camí d’auto-coneixement i participació social, amb totes les implicacions que això comporta.
Que la pau prevalgui.

S’ha dit moltes vegades que som el que mengem, en un esforç de promoure una bona alimentació, però a un altre nivell som el que pensem, tal com Vivekananda ens recorda. El món extern és menys que perfecte i la tendència és posar-se negatiu amb tot allò que no entra en una visió de món personal. Ens posem negatius, ens perdem en el fang del negativisme. Veure el got mig ple no és tenir una visió realista del món sinó que és tenir una visió realista negativa del món. És igualment realista veure i posar el focus en el got mig ple. Si el que volem és trobar la pau interna o tan sols poder viure una mica en pau, el pensament positiu és un tema que cal treballar.

Cal ser conscients dels nostres pensaments. El tipus de pensaments que vivim seran els responsables de quin tipus de persona ens convertim. Quan els nostres pensaments van plens de judicis, condemnes i prejudicis, ens convertim en sers més tòxics. Per una altra banda, quan posem atenció i vivim més en els pensaments com: acceptació, cuidar, i voler entendre als altres, la pau sempre serà més fàcil que ens somrigui.

Aquest mes de Novembre doncs, posem atenció en la qualitat dels nostres pensaments i la nostra manera de pensar.

”Sigues els canvis que vols veure en el món” ens va dir Mahatma Ghandi

Mahatma Gandhi ens parla de ser els manifestadors de les nostres visions, de les nostres aspiracions. Ens parla d'agafar responsabilitats, de sortir de la comoditat d’aquell que apunta amb el dit a tot allò que troba indesitjable però que a la vegada segueix assegut sense passar a l’acció, sense passar a la pràctica. De vegades hi ha persones que diuen: - que et penses que pots canviar alguna cosa tu sol? D’entrada cal tenir en compte que nosaltres hem de fer el nostre rol, el nostre deure segons la nostra consciència, i mitjançant aquesta ideació, intenció i acció podem anar
caminant cap a viure més en pau amb nosaltres mateixos. Per una altra banda, les idees,  juntament amb les accions d'una persona, tenen un efecte dòmino amb les persones que estan al voltant. És important mostrar i no predicar, d'aquesta manera es poden manifestar els canvis dins nosaltres mateixos i dins la societat. Hem d’atrevir-nos a començar per nosaltres mateixos, hem d’atrevir-nos a participar per transformar allò que volem veure en el món.
Dins aquest procés, és molt important entrar en una manera de viure més contemplativa i més meditativa, tot fent les tasques quotidianes que el dia a dia ens requereix. Cal buscar respostes a “qui sóc jo?” tant a nivell personal com transpersonal.

CUIDEM-NOS, ESTIMEM-NOS

Aprofitant la xerrada i la projecció del documental sobre els transgènics del dia 24 de Maig, el focus del mes de Juny és CUIDEM-NOS, ESTIMEM-NOS. No hem de pretendre cuidar-nos per viure amb l’actual cos físic per sempre més, ni tampoc cuidar-nos per estar més macos estèticament. Aquest “tenir cura” és un sinònim d’estimació, és un cuidar que beneficia a la comunitat també, doncs, si aprenem a estimar-nos més també aprendrem a estimar més als altres. Que la cura que tenim amb nosaltres mateixos sigui perquè ens adonem que cal estimar-se, perquè d'altra manera ens anem autodestruint i creant patiment.

És important agafar consciència que el nostre cos té unes necessitats: cal respirar bé, cal beure bé, cal fer un mínim d’exercici físic, cal pensar bé, però també cal menjar bé. Quin menjar compro a la botiga? Sé quins són els seus ingredients? És important de tenir una educació en quant a allò que és beneficiós i allò que ens perjudica per tal de poder tenir una dieta equilibrada i neta. Procurem-nos una aigua neta per beure i sobretot bevem aigua en suficient quantitat. Prenem la iniciativa sobre la nostre salut i no ens deixem portar pel que ens diu la televisió, les propagandes, o pel producte que ens pugui vendre un botiguer de possibles coneixements limitats i que depèn de les vendes per subsistir. De nosaltres depèn el que les botigues ens ofereixin millor qualitat d'aliments. Si deixem de comprar allò que sabem que és tòxic ho deixaran d’oferir a les botigues. Fem el nostre paper i rebutgem allò que sabem que no és beneficiós pel nostre cos.

Alguns diran que volen el gustet que té aquell o aquell altre menjar, sabent que és perjudicial, i vendran la salut pel gustet. És una de les possibilitats. Això portarà, però, patiment, i llavors s'ha d'estar preparat per afrontar les conseqüències. Degustar és fantàstic però sense oblidar que el cuidar-nos va primer, si el que volem és un cos físic amb màxima funcionalitat per poder portar a terme les activitats del dia a dia, per portar a terme el nostre procés personal d'autoconeixement, cal que ens estimem, cal que ens cuidem.